“Estiu”, una paraula que ens evoca alegria, tranquil·litat, oci… però no sempre és així. Un estiu és una obra teatral de denúncia i memòria de les catàstrofes que no són fruit de l’atzar, sinó de la negligència i el poc sentit comú, entre altres factors. Clàudia Serra aporta i combina el llenguatge directe dels diàlegs teatrals amb l’estil d’intervencions dels protagonistes en documentals per no oblidar fets que marquen un abans i un després, no només en les víctimes directes dels fets descrits, sinó també en la comunitat, el col·lectiu.
L’obra, dividida en tres parts, acosta els joves a uns fets històrics del nostre país (11 de juliol de 1978 al càmping Els Alfacs) a través del diàleg entre els personatges i amb la veu dels infants seguint l’estil de les tragèdies gregues, mitjançant el cor. La tria del gènere, el teatre, és un factor clau, ja que ens sentim part de la història, escoltem i veiem els personatges mentre els llegim -o potser podem veure l’obra representada-.
És una obra dura en el sentit que no estalvia ni maquilla la tragèdia d’uns fets reals en un temps no gaire llunyà, i que permet anar més enllà d’una trama per fer crítica de les decisions i actituds que prenem com a individus i com a societat.
FITXA
- Autora: Clàudia Serra
- Ed.: Sembra, Llavors (2024)
- Núm. pàg.: 89
- Edat: +15/16 anys
- Recomanacions didàctiques: lectura en veu alta a l’aula; lectura club de lectura; lectura autònoma i lliure. L’obra ens permet parlar sobre el gènere teatral i com es vincula la història amb el gènere escollit; també ens ofereix la possibilitat de llegir i treballar la peça a l’aula per treballar-ne els diàlegs, la prosòdia, els moments de crítica, de denúncia, els poètics i els irònics a través dels personatges.
- També és una oportunitat per informar-se i trobar punts en comú mitjançant la premsa d’altres tragèdies contemporànies com la Dana al País Valencià, el Chapapote a Galícia o l’explosió de Txornòbil a Ucraïna.
